La solitud del convocador dins la societat de la informació

Que lluny queden aquells dies del hem de quedar i veure’ns o ens hauríem de veure un dia, ens truquem i quedem? i si quedem per dinar? ... tot aixó per finalitzar amb aquell d’acord o OK, o segur que si ... Però, la majoria de vegades, érem conscients de no tenir ni la mes remota idea de com contactar amb el nostre interlocutor i fins la propera trobada casual no es repetia la mateixa conversa sense rancúnia per part de les dues parts, i no estava malament...
Ara tot això ha canviat els mes in’s, et passen per el costat, et fan la mirada implicadora i sense intercanviar paraula i mitjançant el bluetooth del telèfon (que jo encara no se si porto activat o no) t’envien una cita (el text no s’entén) que directament queda incorporada a teva seva agenda personal interactiva (amb foto i tot), que 15 dies abans ja comença a fer pampallugues i si se’t acut de suprimir, ella mateixa s’esvalota i envia un missatge a l’emissor comunicant-li que no vols anar a veure’l i fi de la comunicació amb aquests element. A partir d’aquests moment Facebook, Viadeo, Xing, Twitter, algun blog i fins hi tot al youtube (on apareix un vídeo del contacte inicial, que tu et preguntes i com collons l’ha fet...) comencen a parlar malament de tu i de les teves poques ganes de comunicar-te amb la societat de la informació.
Els no tant in’s fem mes o menys el mateix però potser utilitzem unes tecnologies una mica mes terrenals: fes-me una perduda i ja tindre el teu telèfon, enviem un e_mail o un sms (amb totes les lletres, que nosaltres encara no sabem escriure amb sons, i si voleu practicar mireu el Bocamoll de TV3, la nostra) i ja quedarem, m’apunto el teu telèfon a la PDA (que després els meus problemes tindre per poder incorporar-lo a l’agenda) o amb l’antic i entranyable ja ens trucarem. Els mes avançats d’aquest grup creen blog’s i es donen d’alta a tots els llocs que els hi diuen sense saber gaire be el perquè, es allò de sempre: “si no es por no estar, que si hay que estar se está” i sembla que estiguin a anys llum dels terrenals, però creieu-me que no es així.
N’hi ha però que encara porten l’agenda de paper, i el petit llapis aquell que no saps com agafar però que encara pinta i mai falla. D’aquests però en conec molt pocs, ja que jo, si no ho havíeu notat, estic dins la societat de la informació que jo considero una mica avançada, mira por donde...
I tot això per que? Us preguntareu. Doncs molt senzill, hi ha gent que te la necessitat de comunicar-se i utilitza tots els sistemes que coneix o que gent molt capacitada posen al seu abast, per fer-ho, però, malauradament, no sempre triomfa. Passa el mateix que explicava al principi d’aquests article però s’ha de perseverar i no morir en el intent, s’ha de facilitar, oferir, preparar, resumir, educar, garantir, exigir, requerir, encisar, provocar i donar accés a tothom a aquesta societat.
Si us plau reflexioneu-hi aquest cap de setmana, però, recordeu que:
davant de una mirada implicadora heu de tancar el mòbil, canviar de número i de companyia, però sempre heu de repassar el vostre mail i no deixar de visitar el nostre blog.
Mlts grcs tts x vtr lctr...