dimarts, 24 de març del 2009

Tot es cíclic…

Aquest cap de setmana tot veient l’espectacle que donava el Barça per la Sexta (i desprès de una matinal futbolera per veure triomfar el nostre Centre d’Esports) no se si per l’èxtasi o l’estat limbiotic vaig arribar a aquesta conclusió.
No es un sol fet que et porta a fer una troballa d’aquests tipus, el Barça estava jugant de traca i mocador, les ràdios deien que ens teníem de posar el pitet, el trident fent de les seves, i en gusiluz fent una passada amb amago que ni en Nadal amb la raqueta, això jo ja ho he viscut, això es deia “Dream Team” la “cosa” ja ha tornat, ja la tenim aquí.
Per altre banda la setmana havia estat complicada, universitaris tancats, protestant i en vaga de fam, els mossos d’esquadra repartint estopa a tort i a dret, semblaven aquells grisos (a mi m’ho van explicar o potser ho vaig veure per la tele, que jo encara no estava per aquests temes..), i aquell senyor que sortida a dir que no tenia molt clar que havia passat i que en demanaria un informe, això també ha tornat.
I la primavera..., aquesta si que torna cada any, ja ha començat el festival d’esternuts per el carrer, candeleres sota el nas, pol·len per tot arreu (si aquell que fecunda l’òvul que tenim dins del pistil per que comenci la floració, no em direu que no esteu al dia...)
No podria deixar-me el tema de la crisi, que sinó algú ja m’ho diria, aquests es un tema curiós, 29, 92, 2009 (el tramvia el 29 per els experts del quinto), esta clar que la combinació d’aquest dos números no ens porta bons auguris, acabem aquests any i a preparar-se per el 2029 que serà el proper, es que tot torna, ja us ho he dit.
Però per acabar de lligar-ho tot també tornen el Spandau Ballet, des del 89 que no feien res i ara tornen, qui no recorda aquells Gold, True o Only When You Leave, segurament per el nom no, però si la poso al blog segur que tothom se la sap, que tots un dia o altre hem fet anglès i aquestes eren típiques (no les coneixíem de la disco, noooo!!!!...).
Tema Finançament, Espanyol de Barcelona, Real Madrid i espectacles de motor ni tocar-los ja que aquests si que tornen cada any.
Ja ho veieu tot es cíclic, tot acaba tornant, un any o altre però torna, espereu-vos al cap de setmana i reflexioneu-hi si us plau ...

Segur que me deixat moltes coses que m’han influït durant la setmana passada per poder escriure aquestes ratlles, però per això podeu posar els comentaris que vulgueu a aquests article...

divendres, 6 de març del 2009

பெல் மைக் கட டிய உன் ரிக்

Pel maig cada dia un raig…. (He traduït el títol pel qui desconegui el tamil)

Se m’està complicant aquests proper mes de maig, el mes de les comunions, de Maria, de les pluges i de les finals de futbol. De moment ja en tenim una de confirmada, la de la copa del Rey envers el Lleons aquells que volia escuar en José María del Nido. Aquests cap de setmana els provarem per veure si encara els hi dura la ressaca de la classificació copera, que vist com van quedar els bars pròxims a San Mamés, no m’estranyaria que encara anessin una mica tocats, que son bascos i ja se sap.
Per la següent ens queda una mica de recorregut, pot ser no tant com ens sembla. Un francès que fa 8 anys que guanya la lliga i que juga amb un potencial jugador del nostre club, això es un “chorreo”. I llavors uns tranquils quarts, semis per arribar com tots esperem el dia 27 a l’estadi Olímpic de Roma.
A principis d’aquests mes, però, es produirà també un fet significatiu que tots esperem joiosos, el cap de setmana del 3 i 4 el R. Madrid i el Sr. Chorreo Boluda “valambambú” ens faran el “pasillo” no passadís que d’això a Madrid no en tenen.
Amb aquestes tres grans fites ja ocupem 3 dies mes els desplaçaments ens anem a 6 o 7 depenent dels resultats, hem de tenir en compte dos altres factors: el dia 11 es festa a Sabadell i el 29 començo la primera celebració dels meus 40 anys, per tant com llegiu aquests mes de Maig es molt complicat i encara no hem tocat res sobre comunions, Maria ni les pluges ... i sobre aquests temes els pronòstics son els següents: un parell de comunions, plourà cada dia i de Maries, les galetes...
Que bonic es escriure aquests articles, un sap que tot això s’ho acaba menjant amb patates, però oi que val la pena... , poder es voler o voler es poder, hi podeu reflexionar aquests cap de setmana ....